Contenido de usuario
Este contenido ha sido redactado por un usuario de El Periódico y revisado, antes de publicarse, por la redacción de El Periódico.
"Sóc professora universitària a temps parcial i sento una tristor infinita quan veig el que cobro"
Un profesor imparte clase en el Campus Ciutadella de la Universidad Pompeu Fabra este martes /
EFE - Quique García
Sóc professora a temps parcial a l’UPC i he de dir que per mi és un regal poder donar classes i veure com la transmissió de coneixement és realment una de les tasques més gratificants que pot tenir un professional quan la seva carrera, en un àmbit no universitari, ja té una trajectòria considerable.
Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web
Jo aporto als alumnes la meva experiència i ells em retornen la seva visió, fresca i des de noves perspectives, al meu camp de treball i a la vida. Tanmateix, quan veig la remuneració hora que percebo, aproximadament 11 euros, m’entra una tristor infinita. S’ha de dir que aquest tipus de professorat ja hem de tenir una altra feina. I aquesta tristor no és per mí. A hores d’ara, crec que jo hi aniria de franc.
Però, quin missatge estem donant a la societat si remunerem així al personal que està formant a les generacions futures? Ara que estan intentant estabilitzar professorat perquè el grau de temporalitat a l’ensenyament és de jutjat de guàrdia, crec que haurien de considerar el tipus de professionals que poden atraure amb aquestes remuneracions: persones que senzillament van, perquè anirien en qualsevol cas, o…bé, o res, no hi anirà ningú altre.