"Sóc professor interí, no vull fer vaga, però vull dir la meva"

Sóc professor interí en un centre del Vallès Oriental, no vull fer vaga, però vull dir la meva. Davant la convocatòria de vaga del dia 28 d’octubre del personal interí per protestar per la possible aplicació de lleis que donin peu a la pèrdua del lloc de treball, em plantejo què he de fer.

Per una banda estic d’acord amb el fet de mirar de mantenir en la mesura del possible tot aquell personal docent que porta molts anys treballant a l’Administració i ha demostrat fer una gran feina. El marc legal permetria que el personal interí adquirís una categoria laboral que superés la temporalitat, sense assolir per aquest fet la condició de funcionari. Aquesta via trobo que és molt interessant per a qualsevol part implicada.

Per altra banda, el fet de canalitzar aquesta forma de pensar en una vaga té certs greuges. Bàsicament, el fet de deixar el meu lloc de treball per fer vaga porta a que deixi també el meu alumnat sense atendre, cosa que hauria de fer un company o companya del meu centre. És un fet. Quan un professor o professora no és al centre, els i les alumnes a qui dóna classe no estan tant per la feina.

I si la forma de fer veure la nostra manera de pensar fos una altra? Què tal la signatura massiva d’un manifest consensuat?