Sobre el màster per al professorat a secundària i batxillerat

He llegit amb molta atenció la carta publicada dimecres a EL PERIÓDICO sobre el negoci del màster de formació del professorat, i estic totalment d'acord amb la queixa pel que fa al màster per a professorat a secundària i batxillerat. Hi estic d'acord després de molts anys fent de professor tutor d'aquests màsters (abans anomenats CAP).

El fet que es pugui fer telemàticament em sembla una autèntica presa de pèl. Fins i tot els que són presencials tenen moltes mancances; per exemple: moltes hores d'aules a la universitat (que segons diuen els mateixos alumnes no serveixen per a gaire cosa; jo personalment discrepo d'aquesta opinió en la majoria dels casos) i, per contra, fan molt poques hores als instituts, que no els dona la formació inicial suficient per saber si volen dedicar-se al millor ofici del món o no. D'altra banda, els tutors no tenim prou temps per avaluar la idoneïtat o no de l'alumne.

Crec que si algun cop es dignessin a preguntar al professorat sobre com ha de ser la formació per exercir el millor ofici del món, ens enduríem una alegria i possiblement ens plantejaríem la formació de professorat de secundària com un segon cicle de llicenciatura amb un experiència docent prèvia molt més llarga. Ho sento per totes aquelles universitats públiques i privades que fan d'aquest i d'altres màsters un negoci molts cops vergonyós.