Sobre el dol i la tristesa: Resposta a la carta d'una lectora

Després de llegir la carta de la Núria Gilavert sobre el dol i la tristesa, m'agradaria compartir amb ella que estic molt d'acord amb tot el què hi diu. La vida és un com un Dragon Khan, amb pujades, baixades i baixades molt profundes; amb sotracs que, de vegades, comporten un període de dol i que volen esforç i valentia per tirar endavant.

Vivim immersos en una societat hipòcrita que només comparteix les vivències positives. Mires al teu voltant i només veus la felicitat dels altres -encara que no sigui real-. Sovint et deixes endur per clixés absurds i et descuides del més important: les teves necessitats emocionals.

Per què mostrar les febleses és signe de debilitat? Has de poder aturar-te i dir amb veu alta que estàs trista o deprimida. Hi tens tot el dret! Normalitzem un estat que, més aviat o més tard, ens arriba a tots.