"Cap sistema educatiu pot avançar des de la confrontació permanent"

L'estiu acostuma a reduir el ritme quotidià. Les vacances i un ambient més distès ofereixen les condicions que sovint falten durant el curs: temps per escoltar, reflexionar i parlar. Ara que ja ha passat la meitat del període vacacional, pot ser el moment oportú per reprendre amb tranquil·litat la conversa sobre el conflicte entre l' Administració i el cos docent, un litigi que fa massa temps que s'arrossega.

Les posicions s'han enquistat. Mentrestant, la ciutadania, atrapada i sovint instrumentalitzada en aquest debat, hem tingut serioses dificultats per seguir unes negociacions marcades per canvis de criteri que només han generat desconcert. Per això mateix, ara que ens trobem lluny de les urgències del calendari escolar, es presenta una bona oportunitat per reprendre el diàleg amb una voluntat real d'assolir acords.

Si bé les reivindicacions inicials tenien un caràcter principalment salarial, amb el temps han anat cedint terreny a plantejaments més orientats a la qualitat de l'ensenyament. Destaquen, per exemple, la reducció de les ràtios a les aules o la necessitat de reforçar les aules d'acollida perquè l'alumnat nouvingut pugui integrar-se amb garanties, tant al sistema educatiu com a la societat.

Així mateix, seria convenient obrir el debat sobre la carrera professional docent, vinculant una part dels futurs increments retributius al mèrit, la formació, l'experiència i el compromís amb la millora dels centres. Cap sistema educatiu pot avançar des de la confrontació permanent. Desgraciadament, el nostre sistema educatiu presenta deficiències contrastades, i només des del respecte, l'escolta mútua i la voluntat d'entesa serà possible construir un model més sòlid, equitatiu i més ben preparat per al futur.