27 sep 2020

Ir a contenido

"S'està convertint en un tabú parlar de la realitat del què passa en els instituts"

Oriol Dresaire

Una profesora imparte una clase en un instituto de Barcelona, en una imagen de archivo.

Una profesora imparte una clase en un instituto de Barcelona, en una imagen de archivo. / JOSEP GARCIA

S’està convertint en un tabú parlar de la realitat del què passa en els instituts: violència i indisciplina creixent, manca d’autoritat, necessitats creixents, massa complexitat, aules i espais sobreocupats, massa patiment i estrès de tots els treballadors, alumnes que mai haurien d’estar escolaritzats en un institut normal perquè no volen estudiar i contribueixen de manera important a destrossar la convivència (inclusió sí, però no d’una manera absoluta; el Departament d’Educació hauria d’oferir-los una educació diferent en unes instal·lacions només per a ells), etcètera. Gestionar tantíssima complexitat resulta del tot impossible.

Entretodos

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

No només fan falta més recursos humans i materials, també són necessàries altres solucions. Al meu entendre, una de molt important seria fer la meitat de l’educació presencial i l’altra meitat virtual, d’aquesta manera a les aules només hi hauria 15 alumnes, hi hauria més tranquil·litat, a casa els alumnes podrien preparar-se millor els continguts i a l’aula podrien rebre una atenció més personalitzada,  hi hauria un major domini de la tecnologia, i en general hi hauria més facilitat per gestionar el dia a dia en els instituts.

És vital i urgent per a l’educació secundària obligatòria trobar solucions, la realitat és massa dura, difícil i complexa.

Participaciones de loslectores

Másdebates