"Un incentiu per tenir fills"

En un sistema de pensions de repartiment no existeix una correspondència estricta entre les cotitzacions aportades per un individu i la seva pensió futura. Les cotitzacions actuals financen principalment les pensions actuals, de manera que la sostenibilitat del sistema depèn, entre altres factors, de la relació entre el nombre de cotitzants i el nombre de pensionistes de cada generació.

Això genera una externalitat demogràfica. Les famílies que tenen i crien fills assumeixen una part important del cost privat de formar el capital humà que, en el futur, generarà les cotitzacions necessàries per sostenir les pensions. Aquest benefici, però, se socialitza entre tots els pensionistes, incloses les persones que no han tingut fills.

Així, les generacions nombroses es beneficien de les generacions pensionistes anteriors, mentre que les generacions poc nombroses suporten una càrrega relativa superior. El sistema no acumula individualment les cotitzacions per retornar-les posteriorment, sinó que redistribueix recursos entre generacions.

Aquesta asimetria fa que el cost de la reproducció sigui principalment privat, i desincentiva la natalitat, mentre que el seu retorn econòmic és col·lectiu. Un complement de pensió vinculat a la criança permetria internalitzar parcialment aquesta externalitat i reconèixer la contribució demogràfica dels progenitors.