La separació dels poders de l'estat: feta la llei, feta la trampa

Crec que l’expressió 'justícia' queda ben definida com “un concepte moral que té com a guia la veritat, a tractar a cada persona i afer d’una manera imparcial i a donar a cadascú el que li pertany”, i això comporta respectar els drets inherents a la seva naturalesa d’ésser humà que té tota persona. De l’escrit en el paper a la seva aplicació real hi ha una gran diferència.

En les democràcies és el poder legislatiu el que elabora, modifica i revoca les lleis, i som nosaltres, el poble, els qui elegim els nostres representants; per tant, els parlaments, així com els governs que després es formen, són conseqüència de la nostra decisió, i és en la seva elecció quan demostrem el nostre grau de maduresa.

El poder judicial és l’encarregat d’interpretar les lleis, vetllar pel seu compliment i sancionar les seves infraccions, i tot això dins d'uns marges de tolerància.

El que hem viscut aquests últims dies respecte a la qüestió de les hipoteques (import d’actes jurídics documentats) dóna molt que pensar per l'ambigüitat que ha demostrat el Tribunal Suprem. Primer diuen blanc, després diuen negre amb el resultat de 15 vots a 13. I el més difícil d’entendre és que el president de la sala, que abans havia votat blanc, ara vota negre perquè no es produís un empat a 14. El president del Suprem intenta justificar-ho dient que aquesta llei no està prou clara.

Després, el Govern aprova per decret llei i via ràpida que sigui la banca qui pagui les despeses, revocant així la llei que havia estat vigent durant molts anys. I vull expressar, sense por a equivocar-me, que tot es fa pel rèdit electoral. Però, compte, la banca s’ho cobrarà igualment d’una manera o d’una altra: feta la llei, feta la trampa.

I els parlaments han mantingut aquesta llei, ara derogada, durant molts anys i sense fer res per canviar-la. I ara tot seran retrets, acusacions i autojustificacions i, com sempre, el que rep és el poble.

I tornant a les lleis i la seva aplicació: la nostra Constitució estableix que tothom té dret a un treball, a un habitatge... Menys fer noves lleis i més complir les que ja estan fetes. Si així ho féssim tindríem molts problemes resolts.

La saviesa popular diu que “amb raó o sense raó, el pobre a la presó”. Es podria interpretar també com que els humils sempre tenim les de perdre.