"Sento impotència. L'esclerosi múltiple no permet a la meva dona gaudir del nostre fill"

L'Alicia, la meva dona, acaba de fer 41 anys. Junts tenim un fill de 3 anys. Fa més d'un any va començar a notar que alguna cosa no anava bé al seu cos, doncs la fatiga i la seva inestabilitat al caminar es feien cada vegada més evidents. Varem donar voltes de metge en metge per trobar una sol·lució a la seva incapacitat constant fins que el neuròleg ens va donar el tràgic diagnostic: esclerosi múltiple.

 A dia d'avui, li costa molt jugar amb el seu fill i hi ha molts moments que s'ha d'asseure per descansar. A més, la seva inestabilitat tampoc li permet gaire seguir el seu ritme, cosa que, com és normal, li crea un sentiment d'impotència i, com a mi, molta tristesa. Ella és una del les gairebé 6.000 persones que en tot l'Estat pateixen aquesta malaltia neurodegenerativa, però darrera hi ha, com el meu fill i jo, famílies que tambè ho patim directament.

Tots aquells que conviuen amb la malaltia entendran perfectament de què parlo; els sentiments de nostàlgia, por e incertesa cada dia estan entre nosaltres, i és molt dificil poder acceptar-ho, veure com aquella persona que està al teu costat ha perdut facultats tan bàsiques. Nomès desitgem tenir una vida normal, així de senzill, se que hi han moltes més malalties que desgraciadament afecten de molta més gravetat, i no demano que amb aquesta carta col·laboreu aportant diners, perquè segurament estareu concienciats en altres causes que us toquen més d'aprop.

Nomès volia escriure aquestes lletres perquè tots els metges, investigadors i estaments sanitaris involucrats en aquesta malaltia, si us plau, doblin el seu esforç per trobar tractaments que, en  un futur no molt llunyà, portin a una cura per la malaltia, perquè el meu fill  pugui disfrutar de sa mare plenament i les famílies i afectats puguem viure amb més normalitat, com molts de tots vosaltres. Simplement volem tornar a ser feliços.