El Periódico

La aportación de los lectores

Publica una carta del lector

"Sento impotència. L'esclerosi múltiple no permet a la meva dona gaudir del nostre fill"

JOAN PUIG

Christian SaboyaMataró

¿Qué opinas del tema de discusión? ¿Qué te parece la aportación de este usuario? Envía tu opinión para participar en el debate.

Miércoles, 5 de octubre del 2016 - 09:33 h

L'Alicia, la meva dona, acaba de fer 41 anys. Junts tenim un fill de 3 anys. Fa més d'un any va començar a notar que alguna cosa no anava bé al seu cos, doncs la fatiga i la seva inestabilitat al caminar es feien cada vegada més evidents. Varem donar voltes de metge en metge per trobar una sol·lució a la seva incapacitat constant fins que el neuròleg ens va donar el tràgic diagnostic: esclerosi múltiple.

A dia d'avui, li costa molt jugar amb el seu fill i hi ha molts moments que s'ha d'asseure per descansar. A més, la seva inestabilitat tampoc li permet gaire seguir el seu ritme, cosa que, com és normal, li crea un sentiment d'impotència i, com a mi, molta tristesa. Ella és una del les gairebé 6.000 persones que en tot l'Estat pateixen aquesta malaltia neurodegenerativa, però darrera hi ha, com el meu fill i jo, famílies que tambè ho patim directament.

Tots aquells que conviuen amb la malaltia entendran perfectament de què parlo; els sentiments de nostàlgia, por e incertesa cada dia estan entre nosaltres, i és molt dificil poder acceptar-ho, veure com aquella persona que està al teu costat ha perdut facultats tan bàsiques. Nomès desitgem tenir una vida normal, així de senzill, se que hi han moltes més malalties que desgraciadament afecten de molta més gravetat, i no demano que amb aquesta carta col·laboreu aportant diners, perquè segurament estareu concienciats en altres causes que us toquen més d'aprop.

Nomès volia escriure aquestes lletres perquè tots els metges, investigadors i estaments sanitaris involucrats en aquesta malaltia, si us plau, doblin el seu esforç per trobar tractaments que, en un futur no molt llunyà, portin a una cura per la malaltia, perquè el meu fill pugui disfrutar de sa mare plenament i les famílies i afectats puguem viure amb més normalitat, com molts de tots vosaltres. Simplement volem tornar a ser feliços.

Participaciones de los lectores

La deontología funeraria que sucumbe al lucro sin escrúpulos

Manuel Monterde Sánchez Santa Coloma de Gramenet

Leo en la página web del Ayuntamiento de Barcelona que, el pasado miércoles 31 de octubre, la teniente de alcaldía de Derechos Sociales, L... Seguir leyendo

Preservemos la idiosincrasia de Barcelona, mi ciudad

José Manuel Fernández Arroyo Barcelona

Camino por la ciudad. Recorro sus calles. Es un domingo cualquiera. Mis inquietos pies me conducen a un destino no cierto, improvisado. Paso a paso disfruto de cada ... Seguir leyendo

Persones sense memòria: les fotos com a única realitat

Tura Iglesias i Admetlla Sant Cugat Sesgarrigues

Pedro Sánchez, durar a toda costa

Victoriano Sánchez La Palma de Cervelló

La necessitat de tenir un menú variat

Maria Lluís Sitges

La necesidad de mejorar el transporte público nocturno

Rebeca Soriano Barrufet Barcelona

L'enveja, el pecat capital més generalitzat a España

Joan Boronat Lecha Blanes

El 'crim' de perdre un any

Laia González Solà Barcelona

Villarejo: burocracia pública y corrupción

Luis Fernando Crespo Zorita Alcalá de Henares