Un record per aquells que no hi seran al Nadal

El Nadal és cada cop més a prop. És una època de retrobaments i àpats familiars, on tothom és feliç de tornar a veure aquells a qui estimen. Malgrat tot, sempre hi ha aquella cadira buida a la taula, aquella persona que ja no és amb nosaltres.

Ja fa més d'un any que no tinc el meu pare a casa, però per mi és com si encara hi fos. Encara hi ha dies que busco el seu consol, celebrar amb ell les meves petites victòries, o només compartir com ens ha anat el dia. 

No sabria dir si cada dia que passa el trobo més a faltar, o si el temps ha fet més suportable el dol. Un mai s'acostuma a perdre una persona a qui estima.

El seu record sempre serà present malgrat que ens ompli la ràbia i la frustració de no poder estar amb ell. Només podem consolar-nos recordant melancòlicament cada una de les seves manies, les seves bromes i els milers de records que vàrem compartir.