La Seu Vella de Lleida, Patrimoni Mundial de la Humanitat

Segueixo amb interès les notícies sobre la candidatura de La Seu Vella a Patrimoni Mundial de la Humanitat. El vincle històric de Lleida i comarques amb el monument és tal que els lleidatans no tenim ni hem tingut mai un representant més important, crec jo. Per tant, considero que Lleida (institucions al capdavant) té un deute històric amb la seva pròpia història que roman, és clar, pendent de liquidar-se. I com que ni la UNESCO, ni ningú no ens regalarà pas el reconeixement, sóc del parer que és bo sumar tots els esforços possibles per aconseguir-lo. Des de dins i des de fora. Així doncs, com més ponentins "aspenyem", millor!

En aquest sentit trobo molt encertat l'actual eslògan 'a mig camí de l'infinit' de Turisme de Lleida (vers extret, recordem-ho, del poema 'El campanar de Lleida' del poeta lleidatà Magí Morera). El vaig veure en un anunci a la premsa, encapçalat per un 'sóc de Lleida', seguit d'un muntatge fotogràfic de la catedral vella. Tot reblat amb 'Un campanar fet per gegants o per homes de raça gegantina'. S'hi recorda també la candidatura 'Signat per l'Ajuntament de Lleida'. Patrimoni, art i literatura, fan pinya per la causa: la seva' 'coronació'. Aquest és el camí a seguir. Afedemón!

És, sense cap dubte, una autèntica carrera de fons, amb moltíssims factors que hi juguen un paper importantíssim. Per tant, vull aportar-hi el meu gra de sorra, i alhora també exhortar des d'aquí a la resta d'Ambaixadors lleidatans a difondre, tant com puguin, els valors i els sentiments del monument i la visita a Lleida, 'Un lloc custodiat per la Seu Vella, catedral amb certes característiques i bellesa que la fan única al món'' i 'sisquere' al' Far de l'oest com diu, afectuosament, el senyor Postu.

Magnífic! Chapeau per tu! Ho aconseguirem i ho celebrarem! Segur!