"Sector ferroviari: en ‘via morta’?"

La mala situació de les infraestructures (agreujada per l’augment dels desastres naturals i el canvi climàtic) és un autèntic taló d’Aquil·les de prou països aparentment ‘rics’ i ‘pròspers’ (incloent els propis EUA), traduït tot plegat a casa nostra en un caos ferroviari mai vist: retards sistèmics, avaries, incidències en la catenària o els trens, apagades, talls de via..., i que, a més, amenaça l’economia de moltes empreses i negocis.

Però tot plegat és conseqüència de dècades de manca d’inversions públiques en infraestructures ferroviàries (vies, catenàries, cablejat elèctric, etc), independentment del color polític dels governs de torn més preocupats en enriquir-se, malbaratar recursos i pels assumptes d’altres països, afavorint una crisi ja també de confiança davant fets com l’accident ferroviari a Còrdova gens transparents per part de la classe política més enfocada en distreure i ocultar que en enfrontar aquests problemes.

I a més del classisme demostrat en prioritzar la inversió en les línies ferroviàries AVE (més utilitzades pels sectors benestants que pels sectors populars que s’empassen les engrunes de Rodalies enmig de promeses buides), cal afegir les contradiccions entre la realitat dels fets i les proclames de sectors polítics que parlen de temes lloables com el transport i la mobilitat sostenible i alhora amb aquests desgavells fomenten que la gent renunciï a la sostenibilitat ambiental.

Caldria acabar amb aquestes farses i exigir responsabilitats reals, tota vegada que la geologia com a ciència pot aportar solucions si hi ha voluntat política. Però ara estem en ‘via morta’ o ‘fora via’ abans d’arribar a la següent ‘destinació’? Propera parada: caos o seny i ordre? Veurem.