El Periódico

La aportación de los lectores

Publica una carta del lector

Sant Jordi, amb ulls de mestra

DANNY CAMINAL

M.Inmaculada Gadea PichardoBarcelona

¿Qué opinas del tema de discusión? ¿Qué te parece la aportación de este usuario? Envía tu opinión para participar en el debate.

Martes, 17 de abril del 2018 - 11:00 h

Segons la definició literal del diccionari, l'escriptura és un sistema de representació gràfica d'un idioma, per mitjà de signes representats; però aquesta definició no és més que informació, la veritable definició d'escriptura recau en cadascú de nosaltres, en l'ús que hi donem o les sensacions que ens transmeten i transmetem només amb un paper i un bolígraf, perquè, com deia Voltaire, l'escriptura és la pintura de la veu.

I és veritat, perquè sempre em sorprenen aquests petits amb la seva escriptura. Un dia tan assenyalat, Sant Jordi, 23 d'abril, els nostres alumnes posen tota la seva dedicació, imaginació i fantasia en crear històries meravelloses. Tot comença amb una llegenda, un drac, una princesa, un cavaller i un roser. I d'aquest roser surten moltes roses com de la nostra escola surten moltes ramificacions, i cada una d'elles és un petit escriptor.

Com es veu, l'esforç per part dels infants i dels nostres mestres, els quals intenten fer veure la importància de l'escriptura i la lectura i  treballen amb constància per aconseguir que els infants comprenguin que a partir de la motivació i l'esforç cada dia aprenen més i més a escriure. Com diu la llegenda, tot el que s'estima es regala roses i tots nosaltres estimem els relats dels nostres petits escriptors.

Potser, el dia de demà, no són escriptors (o sí) però sempre tindran present la seva importància i a la seva memòria tindran sempre, en un raconet especial, que a l'escola feien un recull de històries i poemes que havien redactat amb més o menys dificultat. Aquest recull ens demostra que sempre s'ha de potenciar el fet d' escriure i que, fins i tot, ens divertim fent-lo: inventant aventures o simplement escrivint allò que se'ns ha passat pel cap aquell moment.

També dir que els alumnes d' infantil recordaran la llegenda i els seus dibuixos, pas previ a l'escriptura. Aquest relats dels nostres alumnes potser no s'assemblen a la forma d'escriure de Miguel de Cervantes, Miquel Martí Pol, Carlos Ruiz Zafón o Julio Verne, però us puc assegurar que les seves històries ja us transportaran a una infància que ningú hagués volgut deixar enrere.

Participaciones de los lectores

Soberbia y prepotencia de los tribunales españoles

Miguel Sánchez Barcelona

Es curiosa la situación actual en Catalunya. Me recuerda aquel chiste del conductor que circula en dirección contraria por la autopista y se qu... Seguir leyendo

Independentista o 'feixista'; para algunos, no hay otra

Alberto Baró Vidal Sant Cugat del Vallès

Qué complicado es hoy en día ser catalán no independentista, y digo no independentista por no decir español ... Seguir leyendo

En busca del hogar perdido

Naomi Amaro del Carmen Barcelona

La falta d'anonimat de la víctima de 'la Manada'

Laia Ferré Térmens L'Espluga de Francolí

El 5 de maig la Policia Nacional publicava un tuit demanant a la ciutadania respecte a la víctima de la Manada ... Seguir leyendo

El preu dels lloguers m'obliga a marxar de la meva ciutat

Albert Carrasco Barcelona

M'agradaria posar en comú un problema que he pogut viure en primera persona a la meva ciutat, encara que veig que és bastant general. Els lloguers a les... Seguir leyendo

Apartamentos turísticos: vacío legal y abuso al turista

Rafael Pérez Tarragona

¿Será Twitch el nuevo YouTube?

Sandra Ollé Castellar del Valles

Campo de Gibraltar, coto privado de los narcos

José Manuel Fernández Arroyo Castellano Barcelona

Los Charlines, Oubiña, Sito Miñancos y compañía, en el pasado y durante décadas, camparon a su antojo a lo largo y ancho de Galicia. El libro&#... Seguir leyendo

El Pablo Iglesias del s. XX y el Pablo Iglesias del s. XXI

José Antonio Avila López Rubí