Rodalies Renfe sotmet als seus passatgers a una aventura diària

Viatjar diàriament amb Rodalies Renfe és una aventura. Jo m'ho plantejo com una gimcana. Primera prova: esbrinar a quina hora, entre les vuit i les nou, sortirà el tren de Terrassa a Sabadell. El primer panell informatiu abans de passar el bitllet assegura que el tren sortirà d'aquí un minut. Comences a córrer però no saps a quina via dirigir-te. Desenes de persones esperen, sense baixar a l'andana, per observar què diu el segon panell. Però aquest, per fer més divertida la prova, no informa de l'hora en què passa el tren. Passats uns 15 minuts, sembla que per fi vindrà el tren que anava a sortir 14 minuts abans; sortirà d'aquí a deu minuts per la via 2.

En tropell, tots volem vèncer; ens llancem per les escales mecàniques a la via 2. Feliços, comencem a pensar en l'esperat viatge quan, de cop, veiem que per la via 1 avança un altre tren que va en la mateixa direcció que el nostre. I, per demostrar-nos que no som ximples, sinó idiotes, es para durant un minut i després surt corrents perquè cap de nosaltres sigui el vencedor de la prova. I ens quedem mirant pensant: "¿És una broma?" No, molts dies es repeteix això mateix i, ja a la quarta vegada, hem après de què va el joc i a observar que, normalment, torna a entrar un tren per la via 1. Llavors, baixem tots del tren que està a la via 2 i "¡oh, sorpresa!", aquest dia per guanyar la prova no calia baixar i canviar de tren ja que surt primer el tren d'on acabem de baixar. 

A qui es deu aquest joc divertit a què ens sotmet Renfe amb tanta freqüència? Tan difícil és oferir una informació correcta als soferts passatgers que hem tingut la desgràcia de no poder triar un altre mitjà de transport? I no val culpar a Madrid; hi ha coses que es poden resoldre informant correctament i no prenent-nos el pèl. Potser si ens diguéssim Greta Thunberg ens oferirien millors condicions; però no, som els pencaires de sempre.