"M'han tornat a robar el cubell d’escombraries"

Fa temps que a Artés (Bages) arrosseguem un problema d’incivisme que, lluny de ser anecdòtic, s’està convertint en un mal endèmic que afecta la convivència i la qualitat de vida del poble. Escric aquestes línies arran d’un fet que pot semblar menor, però que ja és la quarta vegada que em passa: m’han tornat a robar el cubell d’escombraries.

No es tracta només del valor material del cubell, sinó del que simbolitza. Quan algú s’enduu un element tan bàsic i necessari per al dia a dia, està demostrant una manca de respecte absoluta cap als veïns i cap a l’espai comú. Aquest tipus d’actituds evidencien una degradació dels valors cívics que no podem normalitzar. El més preocupant és la sensació d’impunitat.

Quan aquestes accions es repeteixen i no hi ha conseqüències visibles, es genera la percepció que tot s’hi val. I això acaba perjudicant tothom: des dels que intentem complir amb les normes fins al conjunt del municipi, que veu com la imatge i la convivència es deterioren. Cal preguntar-nos què està fallant. És una qüestió de manca de vigilància? De poca conscienciació? O bé d’una combinació de factors que requereixen una resposta més decidida per part de l’Administració i de la ciutadania?

Segurament, la solució passa per reforçar tots aquests àmbits: més control, sí, però també més educació cívica i corresponsabilitat. Artés és un poble amb potencial, amb teixit social i amb persones compromeses. Però no podem mirar cap a una altra banda davant conductes incíviques que, per petites que semblin, acaben erosionant la convivència. Cal actuar, denunciar i, sobretot, no normalitzar allò que no és acceptable.

Perquè avui és un cubell d’escombraries. Demà, què serà?