Reviure el passat

Tots sabem que tenim un passat, o millor dit que formem part d'una evolució del lloc on hem nascut o senzillament ens hi hem ubicat. Però gairebé mai hi pensem.

Ens agrada viure el present -fet lògic i molt important!-, però de vegades va bé recordar d'on venim, com eren les nostres ciutats o pobles, els nostres avantpassats i les seves costums.

Avui, per sort, he obert un llibre ple de moltes fotografies dels anys 1800 fins el 1950. M'hi he ficat a dins, he intentat palpar que volia dir viure d'aquella manera: habitants vestits d'una manera ben diferent a l'actual sense la presència de gairebé cap cotxe, carrers plens de fang o amb llambordins, cavalls amb carros.

Escenaris amb molts arbres, l'església i els militars molt presents en els actes socials, les primeres activitats culturals -com l'Orfeó- que ja treien el nas i les competicions esportives com el futbol, bàsquet, hoquei patins o atletisme.

La reconversió d'agricultura i bestiar cap a la futura era industrial, la reconstrucció de molts edificis, i d'altres inexistents. Tot plegat m'ha colpit. Jo,que penso molt en el meu mòbil i el Facebook i em crec únic, ara veig una vegada més que vinc d'un passat molt lluitat pels meus antecessors. Des d'aquí, un homenatge per a tots ells!