"En resposta a l'informe del RACC sobre la mobilitat a Barcelona"

Fa uns dies sortia un estudi del RACC, el ben conegut lobi del motor per excel·lència a la nostra ciutat. En una enquesta pròpia indicaven que “Dos de cada tres ciutadans creuen que cada cop és més complicat moure’s per Barcelona” i criticaven totes les actuacions de reducció de l’espai del vehicle privat a la ciutat. No és el primer cop (ni serà l’últim) en què aquesta organització critiqui les mesures anti-contaminació i de guany de l’espai públic que està duent a terme l’Ajuntament de Barcelona, com la creació de les superilles o de carrils bici.

No cal ser un expert en urbanisme o un científic de contaminació per adonar-se del guany en la qualitat de vida del veïnat que suposa treure cotxes dels carrers o, com a mínim, minimitzar-ne la presència. La reducció de la contaminació, el soroll i la sinistralitat fan que tinguem uns barris més amables i més justos socialment, ja que es reparteix i es fa servir l’espai públic de forma més justa, a més de promoure la vida de barri. En un carril bici o bus es transporten moltes més persones que no pas als carrils dedicats al vehicle privat i, per tant, fomentar aquests dos últims és la forma més eficient d’organitzar la mobilitat en una ciutat densa com Barcelona.

Moure’s per Barcelona no és més complicat ara que abans: els embussos de trànsit per accedir a la ciutat existeixen des de fa dècades i els carrils 30, també. El que hem après aquests anys és que un cop es fan canvis en l’urbanisme per reduir la presència del vehicle, finalment tothom n’està content i ningú vol tornar a la situació anterior. Però els canvis que afecten els nostres hàbits no agraden d’entrada a tothom i els sectors més rancis vinculats al negoci del vehicle privat voldran aprofita-se’n. Aquests lobis tenen molt poder i tenen mitjans per poder fer arribar el seu missatge; davant d’això, cal tenir sentit comú i defensar el model de ciutat que realment volem per als nostres fills: una ciutat verda, segura i igualitària.