23 feb 2020

Ir a contenido

Resposta a Mari Pau Domínguez: "La pàtria de l'obrer és la seva classe"

Joan Serra Arman

Barcelona

Antigua colonia textil L’Atmetlla de Merola, en el municipio de Puig-reig, hace un par de semanas.

Antigua colonia textil L’Atmetlla de Merola, en el municipio de Puig-reig, hace un par de semanas. / MARC VILA

Amb relació a l'entrevista a la senyora Mari Pau Domínguez pel seu llibre La nostalgia del limonero i a la carta d'una lectora que la contestava, voldria fer algunes reflexions.

Entretodos

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

No només els andalusosgallecs i murcians, entre d'altres, van ajudar al creixement econòmic de Catalunya. També ho van fer els autòctons. I no parlo de l'empresariat, sinó d'obrers com el meu pare, amb vuit cognoms catalans, que treballaven als tallers, a les fàbriques o a la construcció colze a colze amb els qui venien d'altres regions espanyoles. Sembla que en l'imaginari popular tots els catalans eren 'fabricantes', amos de fàbriques explotadors dels immigrants i xenòfobs amb altivesa. Doncs no. 

Penso que tant la senyora Domínguez com la lectora M. Carmen Carnero obliden que la història és l'enfrontament continu entre explotadors i explotats i que aquesta dialèctica no entén de procedències geogràfiques.

La pàtria de l'obrer és la seva classe. Tan sols els rics es poden permetre el luxe de tenir una pàtria amb himne i bandera.

Participaciones de loslectores

Másdebates