Resposta a la carta d'un lector: el wifi no hauria de ser d'accés públic

Benvolgut Sergi, no ens coneixem però em sento interpel·lada en tocar un tema sobre el qual he pensat molts cops, arribant a una conclusió contrària a la que vas manifestar en una carta del lector publicada a EL PERIÓDICO el passat 3 de gener: el wifi de lliure accés. 

Aquest és un debat que hauríem de tenir com a societat, juntament amb la importància que volem donar a les aplicacions de les noves tecnologies, tenint en compte que modifiquen la nostra forma de viure i relacionar-nos. I s'espera que amb el 5G la modifiquin encara més.

Modificar la societat en si mateix no té per què ser dolent, sempre que ens porti al lloc on volem arribar. El problema és que ningú ha decidit on volem arribar, i anem avançant a palpentes al toc que marquen els interessos econòmics d'uns pocs. Per això ens convé debatre i reflexionar i saber triar el gra de la palla. Cosa que no fem.

Per exemple, és raonable que "la necessitat" del wifi estigui lligada al temps lliure? De veritat és una necessitat estar entretinguts amb aquestes eines? Els qui no fem servir el wifi públic hem de costejar l'entreteniment dels nostres conciutadans?

No estem parlant d'una necessitat; les necessitats estan cobertes de sobres amb les tarifes de mòbil que paguem tots. La comunicació, la informació i la cultura són un bé públic, però no l'entreteniment. Ens estan portant a una societat hiperconnectada no pas per satisfer necessitats, sinó per tenir-nos entretinguts.

L'entreteniment és el seu negoci, però el disfressen de progrés, de benestar, de llocs de feina i de PIB, i no veuen ni l'enorme contaminació electromagnètica que generen, ni tampoc les addiccions, ni la pèrdua de certes habilitats socials i intel·lectuals.

El progrés sempre ha tingut punts foscos; no és conseqüència de la tecnologia, és conseqüència de l'avarícia dels qui la venen.