"Responent la carta 'Contradiccions que empoderen la dona'"

En relació amb la carta Contradiccions que empoderen la dona, ja em disculparan, però crec que mostra més “empoderament” una equilibrista que fa exercicis de gran dificultat en un espectacle de circ. Va vestida de manera semblant i requereix gran concentració, autonomia, força, equilibri, voluntat, tenacitat, seguretat i valentia. Traiem la música i els efectes especials, comparem… Jo, si es tracta d'empoderament, prefereixo l’equilibrista o la gimnasta o la nedadora o la jugadora de tenis o la corredora de fons.

“Lluïment de la dona orgullosament sexualitzada” diu l’autora de la carta. Exactament! Però, disculpi’m, això no es empoderament. Chanel i les altres dones a les quals fa menció, són artistes. Doncs bé, se’ls hi ha de reconèixer i valorar els mèrits com a tals. Estem barrejant perillosament conceptes que no tenen res a veure. Crec que estem desvirtuant el concepte d’empoderament i també el feminisme.

Això no té res a veure amb el que cantava Bob Dylan a finals dels 60, “Els temps estan canviant” ('The Times They Are A-Changin'). Senzillament: cantava. Ningú parlava de ”l’empoderament” dels ciutadans del carrer, ni dels oprimits; no existia la parauleta, però el missatge era poderós. És evident que la necessitat de canvi hi és, i és un sentiment profund; en canvi, destaquem 'empoderament', que no és més que narcisisme. ¿No serà que, simplement, se’ns permet i se'ns anima a mostrar-nos “orgullosament sexualitzades"? Això és molt poc, això no ens porta enlloc, ni a les dones ni a la societat. Sense adonar-vos esteu fent el joc per augmentar la distracció i que res no canvií.

I, ja sé que és simplement una coincidència; però això de les “noves normes” sobre les quals reflexiona l’autora, recorda a la “nova normalitat”, és a dir, quelcom que a ningú li agrada i que s’acaba imposant per 'art de màgia'. Ja cal que vigilem.