"Una residència no hauria de ser una presó"

Les residències de gent gran no han de ser una presó. Ara ens hem adonat de les moltes condicions negatives que la gent patia i pateix a les residències, pel mal funcionament, els pocs controls i seguiment de les Administracions i per no escoltar als residents o als familiars...

Hem de dir "ja n'hi ha prou!" i lluitar, perquè tota persona gran o amb problemas d’incapacitacions fisiques ha de gaudir de les millors condicions. I més quan parlem d'unes persones grans que van patir la guerra civil i la postguerra. Moltes d'aquestes persones ingressen a una residència perquè no tenen habitatges en condicions o persones a prop… però això no vol dir que siguin persones sense capacitat de pensar, sentir, reflexionar...

Una residència hauria de ser un lloc on una persona pugui tenir l'ajuda que requereix segons la situació funcional, però sense pèrdua dels seus drets, i en canvi, en la majoria de les residències l'ingrés va acompanyat de pèrdua dels teus drets legals. Entrar en una residència en molts casos és sinònims de fer-ho en una presó. No tens possibilitats de sortir al carrer quan vols, decidir què t'agradaria esmorzar o dinar, tindre el teu espai, que tota persona necessita, veure el programa de televisió que t'agrada, etcètera.

Una residència hauria de ser un lloc on t'ajuden a pal·liar les dificultats que tens, sense que sigui això un motiu de pèrdua de les llibertats que tots els ciutadans tenen segons la Constitució. I no pot ser de cap manera un negoci que no té en compte a les persones que allí viurem.