Contenido de usuario Este contenido ha sido redactado por un usuario de El Periódico y revisado, antes de publicarse, por la redacción de El Periódico.
Rèplica a Eva Arderius: "Els gossos ja són ciutadans"
Perros en la playa de Llevant. / MARTÍ FRADERA
Laura Benaiges
Llegeixo l’article d'Eva Arderius Campos a EL PERIÓDICO titulat 'Ciudadano perro'. Comença dient “escric entre lladrucs”…bé. Jo escric aquestes línies entre els crits de jovent del barri que acostumen a fer la trobada del dia a la zona infantil de sota de casa.
Entretodos
La diferencia és que no són les 19:00 h de la tarda, Eva, són les 00:00, i molesta, sí. Però els meus valors em recorden un cop més que vivim dins d’una gran ciutat, que som molts i molt atapeïts i que jo també sento, gairebé per obligació, les passes del meu veí de dalt, igual que el de sota meu deu sentir les meves passes.
Accepto i assumeixo que visc a la ciutat. Accepto i assumeixo que els nens criden , els adolescents juguen amb l’skate a sota de casa per la nit i que els gossos borden. I demano, sí. Demano pels que no poden demanar, demano avui tot el que puc pels d’ara i pels que vindran demà.
Demano i vull espai i reivindico el dret a poder-te fer nosa com potser tu me’n fas a mi. Demano banyar-me al mar amb la meva família, no pas que entenguis quin és el meu concepte de família, sinó el meu dret a ser-hi. Demano espai per córrer amb ells, prendre la fresca o fer un beure tenint-los al meu costat.
És senzill, tot molt fàcil. És una ciutat i vivim plegats. Tu tens drets, jo també. I no s’ha acabat aquí. Tenim molta feina per fer, mentre hi hagi algú que digui encara “hem perdut un tros de platja” o “acceptem” que viatgin amb nosaltres.
Mesurar les paraules i utilitzar-les amb rigor hauria de ser la base de qualsevol persona per escriure un article i una obligació indispensable i inexcusable en una periodista.
S’ha aconseguit un dret fonamental per a les persones que tenim gossos, com és el dret a desplaçar-se amb transport públic. A tu et molesta. Aquest fet diu molt d’una persona en termes de sensibilitat i empatia.
Ah! I no, no cal que en un futur els quatre potes tinguin condició de ciutadans. Tenint en compte la pròpia definició, ciutadà se’n diu de qui viu a la ciutat i dels que l’habiten. Per tant, ja ho són. A tu et sabrà greu però tenen els seus drets i els seus deures, com així ha de ser per a tothom.
A ningú no se li demana un carnet de civisme o de bon comportament, se li pressuposa. S’entén que la seva família s’encarregarà de traspassar-li els valors fonamentals de convivència, empatia i tolerància a parts iguals, valors que no sempre s’aconsegueix traslladar als humans. A la vista està. Quin greu.
Participaciones de loslectores
Másdebates
- En 'TardeAR' Pepi Valladares desvela lo que Julián Muñoz le pidió recientemente: "La llamada me sonó como a despedida"
- El tablero catalán Así están las encuestas de las elecciones en Catalunya 2024
- Novela viral en 'booktok' La autora de 'Alas de sangre', Rebecca Yarros, anuncia el tercer libro de la serie Empíreo
- Convivencia vecinal Destrozos, puñaladas y "fiestas con escorts" en los nuevos rascacielos de lujo de Madrid: "Me fui por miedo"
- Seísmo Dos terremotos de magnitud 5.6 y 4.7 sacuden la costa griega
- Ruptura con los Comuns La militancia de Podem avala la decisión de no presentarse a las elecciones
- Fútbol Xabi Alonso da calabazas a Bayern y Liverpool y seguirá en el Leverkusen
- Operación salida Tres muertos en un accidente de tráfico entre un camión y un coche en Soria
- La Madrugá Sevilla se queda sin 'Madrugá' en una Semana Santa amarga por la borrasca
- Reforma sanitaria Acabar con las guardias médicas de 24 horas: "Son abusivas, pero faltan profesionales para cambiar el modelo"