La renda garantida de ciutadania i l'economia submergida

La Mari és una persona de 58 anys que treballa per a una empresa de neteja. Fins a la declaració de l'estat d'alarma, treballava netejant una oficina dues hores als matins, de dilluns a divendres; i netejant-ne una altra, a les tardes, durant una hora tres dies a la setmana. En total, treballava 13 hores a la setmana. La seva nòmina mensual fins aquest mes de març ha estat d'uns 366 €. Ara, ha estat inclosa en un expedient de regulació temporal (erto) per la feina de neteja que realitzava a les tardes per la qual cosa la seva nòmina ha quedat més minsa del que ja era.

Amb aquesta precària situació es va dirigir al Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, per sol·licitar la Renda Garantida de Ciutadania (RGC). Fets els tràmits i les consultes pertinents, resulta que la Mari no té dret a cobrar la diferència entre l'import de la seva nòmina i el valor de la RGC fixada en 664€. La Mari no hi té dret per dos motius: el primer, es que no és família monoparental (està divorciada i no ha tingut fills); i el segon, el més sorprenent, és que té una nòmina.

En definitiva, la RGC és una renda pensada per a persones que o bé no treballen o bé el conjunt dels seus ingressos provinents de pensions i subsidis (atur, Renda Mínima d'Inserció, RMI, etc.) és inferior a 664€. Les conclusions que s'extreuen de tot plegat són esfereïdores. Primer, que les persones que viuen soles i no tenen fills, perquè no han volgut o perquè no han pogut són invisibles en aquesta societat i no tenen cap mena de suport.

En segon lloc, si les empreses no ofereixen un sou superior a 664 €, no val la pena posar-se a treballar. És millor estar-se a casa i cobrar la renda. Si es treballa, millor fer-ho sense contracte per poder cobrar la RGC, amb la qual cosa estem afavorint l'economia submergida. Estic decebuda i trista per aquest descobriment, i molt, molt trista per aquesta persona que treballant i pagant els seus impostos és invisible a l'administració. Quina sortida té?