El rellotge que segueix viu

Un reloj del actor estadounidense Robin Williams que usó en la película ’El club de los poetas muertos’. / EUGENE GARCIA (EFE)

Ja  fa uns mesos, el meu pare de casi noranta vuit anys va perdre la seva muller. El més joves, sovint ens creiem que a certes edats, la mort s'admet com un fet lògic. Segurament no anem errats, però el que no m'esperava era comprovar com els sentiments de la pèrdua "natural" de la teva parella, poden afectar tant a la persona que segueix vivint malgrat ésser molt vell. El dol és molt personal. Són moments molt durs i com es diu vulgarment, el temps ajuda però la realitat no és ben bé així. Sobretot per persones que s'estimen de debò i han conviscut molts anys. El cos físic ja no existeix però si que hi ha tot allò que acompanyava el ser estimat traspassat. Per exemple, un senzill rellotge que després de mesos encara funciona. Però el dia del canvi oficial de l'hora, em va impactar un fet. En el moment de canviar l'hora de tots els rellotges de la casa, el meu pare, em va demanar que també ho fes del rellotge  de la seva estimada muller. No m'ho esperava. Segurament per a ell, el rellotge de la seva companya encara segueix viu! I curiosament, té raó!