"Regulem els lavabos però descuidem les autopistes"

Cada cop és més freqüent que en determinats espais públics es demani un pagament per fer ús dels lavabos, una mesura que afecta directament necessitats fisiològiques de caràcter urgent. Més enllà d’aquest debat concret, sobta que no es tinguin en compte deficiències estructurals de gran repercussió ciutadana. Em refereixo a l’estat de l’AP-7: les cues quilomètriques, els sinistres continuats i la pèrdua de vides humanes no són fets conjunturals, sinó una problemàtica crònica i àmpliament diagnosticada.

El fet realment greu és que, tot i conèixer-ne perfectament les causes, no s’hi intervingui amb la contundència necessària. D’ençà de l’alliberament dels peatges, el volum de vehicles ha crescut de forma sostinguda i innegable. Obviar aquesta conseqüència és esquivar el fons de la qüestió: cal debatre sense tabús si reintroduir un sistema d’abonament per ús seria una via més eficaç per modular la densitat del trànsit i garantir el manteniment de la xarxa viària.

Així mateix, la presència de vehicles pesants i certes pràctiques al volant perilloses com ara els avançaments interminables entre camions que bloquegen diversos carrils durant quilòmetres, o la circulació injustificada pels carrils central i esquerre intensifiquen els col·lapses i eleven la perillositat de la via. Resulta difícil d’entendre que una Administració capaç de normativitzar de forma tan estricta aspectes quotidians es mostri incapaç d’abordar amb la mateixa fermesa els problemes de fons d’un dels eixos viaris més decisius de Catalunya.