El Periódico

Referéndum 1-O: Sóc independentista i votaré 'no'

CARLOS MONTAÑÉS

Unos manifestantes muestran papeletas que impulsan a votar.

Carles PujolCabrera de Mar

¿Qué opinas del tema de discusión? ¿Qué te parece la aportación de este usuario? Envía tu opinión para participar en el debate.

Martes, 12 de septiembre del 2017 - 13:52 h

Després d'una evolució de molts anys des d'un catalanisme que desitja també ser espanyol, fins a una posició clarament independentista, fruit de tants menyspreus, incomprensions i manca de respecte per part dels principals partits dominants de la política espanyola cap a la nostre cultura, història, i realitat nacional catalana, em trobo ara amb un sentiment de frustració, arran del camí cap a la independència traçat per el Govern català.

Vaig votar Junts pel Sí, i em vaig apuntar a la gran candidatura popular oberta per aquesta coalició, i ara em trobo en el convenciment que he d'anar a votar no, malgrat desitjo la independència per Catalunya.

I es que sento que no podem anar a la independència sense un respecte mínim per els que no la volen, sense complir unes normes mínimes de participació i de majories, i amb la realitat dels darrers fets, particularment la aprovació per el Parlament de la Llei de Transitorietat Jurídica, tant pel contingut de la pròpia Llei com per les formes  processals emprades. Tinc molt clar que no hi ha coherència, ni respecte cap als que no volen la independència.

Com es pot aprovar una Llei amb el poder judicial completament controlat pel Govern, després de tants anys de criticar la manca de separació de poders al Estat espanyol?

Com es pot plantejar la declaració de un nou Estat de Dret amb una majoria parlamentaria simple, quan per modificar l’Estatut cal una majoria reforçada?

Com es pot donar prioritat a complir unes dates prefixades per un referèndum a fer les coses amb totes les garanties democràtiques i processals?

Son preguntes per les que no trobo respostes vàlides, i em porten a la paradoxa d'haver de votar 'no', tot i voler la independència de Catalunya.

Participaciones de los lectores

Catalunya, tras el 21-D: realidad polarizada

Zouhair El Hairan Barcelona

Carta abierta a Oriol Junqueras

Carlos Magaña Busutil Garraf

Unionistes, heu destapat la vostra mentida

Samuel Segura Sant Boi de Llobregat

Ara mateix, havent sentit en una entrevista a en Jaume Vives —català sortit del "no res"— que ningú coneix i que es postula co... Seguir leyendo

Cants per la llibertat

Pere Cairó Soses

Encara que cada cop sembla més rocambolesc, terrorífic i indignant, el que passa a Catalunya en cap lloc del món no ... Seguir leyendo

Resultados del 21-D: Todos deben reflexionar

Ximo Estal Lizondo Port de Sagunt

Ya han pasado algunos días desde las elecciones catalanas del 21-D, convocadas por el Gobierno central como consecuencia de la aplicación del&#... Seguir leyendo

Federación o balcanización

Francisco R. Molina Sant Boi de Llobregat

Tal como yo veo la cuestión catalana, hay dos opciones. Una es que Madrid se una al resto de Castilla para formar un potente Estado miembr... Seguir leyendo

Tabarnia o "estamos hartos"

José Aparicio Barcelona

Tabarnia no es ninguna broma. Es la expresión de una realidad que el nacionalismo intenta disimular desde hace décadas: la gran fr... Seguir leyendo

La factura del 'procés' y déficit fiscal

Ricard Fontova Barcelona

Una reflexión: la factura del Reino Unido por el brexit, 45.000 millones de euros a pagar a la UE. Déficit fiscal en ... Seguir leyendo

Rebajar la presión judicial para negociar

Dionís López Barcelona

Dice el Rey: “cualquier ciudadano puede defender sus ideas y opiniones pero sin imponerlas”. Me pregunto, quién ha impuesto qué. Ha tenido lugar un ... Seguir leyendo