Contenido de usuario Este contenido ha sido redactado por un usuario de El Periódico y revisado, antes de publicarse, por la redacción de El Periódico.

El recurs dels tatuatges de la meva neboda

Un tatuaje de sonido (arriba) y tatuajes tradicionales (debajo).

Un tatuaje de sonido (arriba) y tatuajes tradicionales (debajo). / Ricard Cugat

Un dia, la meva neboda em va ensenyar d'amagat un tatuatge. A mi aquesta praxi no m'agrada gens, però la respecto igual que quan jo em disfresso en els carnavals i els meus familiars s'ho miren incrèduls però callen.

Entretodos

Publica una carta del lector

Escribe un 'post' para publicar en la edición impresa y en la web

Avui he viscut una sensació que et penses que mai et pot passar però que de vegades existeix. He sortit amb pijama a buscar el diari que em deixen a la meva bústia. Haig de baixar 3 pisos.

Quan era a baix, he pensat què passaria si hagués tancat la porta però la clau, el mòbil i la cartera estiguessin a dins del pis i jo, aquell dia, estigués sol com un mussol.

No recordo cap número de mòbil per avisar a ningú! Ni gairebé el meu que tampoc em serviria per a res! Un fet que mai et penses que et pot passar però segurament s'et presentarà algun cop a la vida.

Igual ho pots patir quan et roben i no saps a qui avisar perquè entre d'altres coses no recordes cap localització de ningú!

Llavors he recordat els tatuatges tant macos de la meva neboda. Vull dir que quan pugui em tatuaré alguns números de mòbils i correus electrònics dels més propers per si les mosques!

Participaciones de loslectores

Másdebates