Contenido de usuario Este contenido ha sido redactado por un usuario de El Periódico y revisado, antes de publicarse, por la redacción de El Periódico.

La realitat del tribalisme polític a través d''Oceà Àfrica'

El hemiciclo del Congreso durante el debate de los Presupuestos.

El hemiciclo del Congreso durante el debate de los Presupuestos. / EFE

Joaquim Montoliu Martínez

Escriu Xavier Aldekoa a 'Oceà Àfrica' sobre un dels països més castigats per la desraó: "A la República Centreafricana, el poder havia servit, des de la independència de França l'any 1960, perquè el president premiés als seus. André Kolingba va recompensar descaradament els yakoma, el seu grup ètnic. El seu successor, Ange-Félix Patassé hi va col·locar els seus seguidors, la majoria sara-kaba. Quan Bozizé el va deposar, va donar un tracte preferent als gbaya. Tots tres van convertir la política i el poder en qüestió identitària i van establir un sistema corrupte de premis i privilegis basat en l'etnicitat". Corol·lari: "A la República Centreafricana tots eren víctimes d'una guerra d'entranyes antigues: tu mors, jo visc".

Entretodos

Publica una carta del lector

Escribe un 'post' para publicar en la edición impresa y en la web

No és aquest, ara per ara, l'escenari de casa nostra, malgrat el deteriorament polític progressiu que es pateix, però es palesen actituds que malmeten el clima social. La prepotència i l'arrogància són nefastes conselleres de l'acció política, perquè s'alimenten del menyspreu i la supèrbia que impedeixen la concòrdia. D'altra banda, quan l'exercici del poder es converteix simplement en modus vivendi modus vivendi-una manera de viure- sestà enfilant el camí vers la corrupció.

La convivència se'n ressent quan les posicions polítiques es radicalitzen, perquè els factors cohesius -raó, cooperació, tolerància, solidaritat...- queden relegats, els arguments se substitueixen per consignes, les relacions personals es tornen maniquees, "tu de qui ets, amb qui estàs", i tot l'entramat social queda empastifat. Pot ser rendible electoralment a curt termini, però tard o d'hora es produeix un estrip considerable que costa molt d'arranjar.

Malgrat el que declarin quan se'ls escalfa la boca, els polítics no posseeixen la poció màgica que tot ho soluciona. Raó de més per encarar les seves iniciatives, propostes i decisions amb alternatives alienes posant com a horitzó el benestar de la ciutadania. Si pesa més premiar o privilegiar la colla -opció tribal-, anirem de mal borràs.

Participaciones de loslectores

Másdebates