"Cada vegada més veig un component polític en la designació del Nobel de la Pau"

Hi ha decisions que, sense necessitat d’alçar la veu, parlen per sí soles. Hi ha silencis que expliquen més que mil discursos, i hi ha premis que, sense voler, acaben premiant una altra cosa. Confesso que sempre he tingut una gran admiració per la idea original del Nobel de la Pau: reconèixer l’esforç sincer per fer del món un lloc més just, més lliure i més humà. Però amb el pas dels anys i amb algunes decisions recents, em costa no veure-hi un component polític que desvirtua aquell esperit inicial.

Si un comitè considera que un determinat candidat mereix el reconeixement, pot atorgar-li, és clar. Però quan les raons semblen més oportunistes que ètiques, el premi deixa de ser un símbol de pau per convertir-se en una eina de propaganda.

No és una queixa sinó una reflexió. Potser el temps, com sempre, posarà les coses al seu lloc. Mentrestant, només resta el desig que algun dia el premi torni a ser el que va ser: un homenatge a la pau, no a la conveniència. Facin bé la seva feina, així deixaran de ser un comitè gairebé polític.

Amb respecte i silenci. Un observador del món.