Acostar la cultura als centres penitenciaris

Aquest dilluns a la tarda llegia la piulada de Joan Lluís Bozzo (@espremulla) on anunciava que l'espectacle que dirigeix, Maremar de Dagoll Dagom, es traslladava dimarts del Teatre Poliorama a la Presó de Lledoners. De fet, l'actriu Mercè Martínez anunciava també fa pocs dies a les seves xarxes socials que desitjava poder veure els presos polítics, motiu pel qual es trobava emocionada de viure aquesta experiència.

Maremar és una conjunció entre tres disciplines: paraula, dansa i cançó. Una obra de Shakespeare que narra la història de Pèricles, amb una mirada paral·lela a l'actual crisi dels refugiats, i embolcallada musicalment per Lluís Llach.

I tot això em fa pensar. Iniciatives com aquesta demostren la vinculació de diferents ens públics i privats amb causes d'actualitat com els refugiats o la independència. Però tot i el caire polític de l'acció, caldria reflexionar sobre la popularització d'aquesta proposta: s'haurien d'apropar més sovint les arts escèniques i culturals als recintes penitenciaris?