Vaig néixer a principis del 1977 a les acaballes de la dictadura de Franco, exactament a punt d'aprovar la tan citada Constitució.
Gràcies al meu naixement, estudis i formació a Catalunya, vaig aprendre a valorar la democràcia i la llibertat aconseguida en aquells temps, difícils temps els quals estem tornant a viure gràcies a tots dos presidents. Per això, moltes gràcies. Gràcies per fer-nos tornar a sentir-nos més vigilats, amb helicòpters vigilant-nos, amb més presència policial al carrer, sense menysprear en enfrontament entre les policies (estatal i autonòmica) que també en sou artífexs. Gràcies per despertar el nacionalisme ranci a Espanya i el seu homòleg a Catalunya, ranci també.
Gràcies per saltar-vos les lleis i els principis democràtics, cadascú a la seva manera per diferents motius tots casualment amb interessos partidaris o partidistes... Diria jo. Gràcies per desestabilitzar famílies en les quals ja no s'hi pot parlar del tema (en recorda a èpoques passades i tristes) i gràcies també a un per menysprear a una part d'Espanya (de moment...), i a l'altre per menysprear també a la meitat de Catalunya.
A tots dos moltes gràcies per ser els valedors de tot i no pensar ni un moment, a on ens esteu portant? Econòmicament al desastre. Per tot això, gràcies Puigdemont i Rajoy. Finalitzo aquesta carta d'"agraïment" amb una petició: Davant aquesta gran obra que esteu conformant tots dos, recordeu el 77 i milloreu-lo.
P.D: Diu el mort al degollat, qui t'ha fet aquest forat.