Contenido de usuario Este contenido ha sido redactado por un usuario de El Periódico y revisado, antes de publicarse, por la redacción de El Periódico.

"Un racó de paraigua per un racó de paradís"

Paraguas bajo la lluvia esta tarde en la ciudad.

Paraguas bajo la lluvia esta tarde en la ciudad. / JORDI COTRINA

Josep Antoni Barrantes

Cantava Brassens que canviaria amb molt de gust un racó de paradís per tal d'acompanyar al llarg d'un breu tros a una noia sota el seu paraigua, el dia aquell que plovia a dojo, com traduí i cantà Josep Maria Espinàs. Aquest racó de paraigua suggereix un lloc discret, íntim. Cada persona prova de trobar el seu racó de paraigua per instal·lar-s'hi i mirar de ser feliç, un lloc a on es gaudeixi d'allò que més es desitja i on marxa la por de perdre aquest lloc sagrat, almenys mentre es mantingui sota l'abric protector del paraigua. És a dir, mentre continuï plovent.

Entretodos

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

El personatge de Brassens és senzill, de felicitats humils i servicials. Alhora despreocupat i oportunista. El paraigua que li ofereix a la senyoreta l'havia 'adquirit' sense permís, d'un amic, aquell mateix matí. No dubta a fer un intercanvi, fent servir allò que encara no ha rebut, el racó de paradís, per un racó de paraigua feliç, de breu durada. O dit d'altra manera, renuncia al paradís reservat per quan mori, per tal de gaudir una breu estona de la companyia de la noia sota el paraigua.

Quantes voltes hem canviat alegrement, amb càndida despreocupació, uns racons assegurats per uns altres de caràcter momentani, que l'únic que han aconseguit és que ens arraconéssim encara més, i sense el resultat feliç.

Participaciones de loslectores

Másdebates