25 may 2020

Ir a contenido

Referèndums, plebiscits i sentit comú

joan masdemont serra

Votaciones en la Escola Industrial durante el referéndum del 1-O.

Votaciones en la Escola Industrial durante el referéndum del 1-O. / FERRAN SENDRA

No fa molt que vàrem viure uns fets significatius: per un costat, el referèndum sobre la permanència del Regne Unit a la Unió Europea; per l'altre, el plebiscit i el posterior referèndum celebrats a Catalunya sobre la nostra permanència a Espanya. El brexit es va imposar amb un 51,9 per cent dels volts i el secessionisme català va perdre en obtenir només un 47,8 per cent dels vots en el plebiscit del 27 de setembre de 2015.

Recordem les paraules d'Antonio Baños: "el plebiscit no s'ha guanyat, per la qual cosa no hi ha DUI". Però com que la veritable intenció dels pro-separació era sortir-se amb la seva, fos com fos, i fent un joc propi de trilers, ho varen voler aconseguir d'una altra manera: imposant la llei del referèndum sense tenir el quòrum de diputats suficient, trepitjant a tots els altres i servint-se de tota classe de tripijocs impropis de qui es diuen demòcrates. 

Se celebra el referèndum declarat il·legal i prohibit per les autoritats judicials, sense cap classe de garanties i amb un clar propòsit de fer un pols a l'Estat. Estic convençut que el que pretenien realment era que es materialitzés la violència per obtenir així les fotos i el rèdit corresponent. Ningú va validar ni legitimar aquesta consulta excepte els que el varen convocar.

Ara en el Regne Unit hi ha moltes veus que ja demanen la celebració d'un altre referèndum. Els secessionistes catalans -tot i que encara donen per legals i vàlids els resultats obtinguts- exigeixen al govern central la celebració d'un referèndum pactat i vinculant. Com s'entén això?

Referèndums i plebiscits són les participacions polítiques més directes mitjançant les quals el poble pot expressar-se sobre determinats temes. Si la majoria dels polítics fossin realment honestos, donarien prioritat al servei general que no al particular i partidista, però els fets demostren tot el contrari. Ens mereixem millors polítics que els que tenim, o tenim realment els polítics que ens mereixem? No oblidem que som nosaltres que els hem elegit.

Qualsevol societat demostraria el seu grau de maduresa política si abans de celebrar qualsevol consulta exigís estar ben assabentada dels pros i contres del tema en qüestió i els polítics demostrarien el seu grau d'honradesa si ens informessin correctament.

Hi ha alguns punts que s'haurien de tenir en compte a l'hora de celebrar aquestes consultes i que fossin d'un ampli consens polític i social: grau de participació, percentatge d'acceptació i temps que hauria de transcórrer entre dues consultes sobre el mateix tema. Al meu entendre, no és ni correcte ni convenient que amb un cinquanta per cent més un, com diuen alguns interessats, es pugui donar una opció per guanyadora. Això seria oportunisme.

Entretodos

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Només cal recordar que per aprovar certes lleis són necessaris més vots que la majoria absoluta.

 

Participaciones de loslectores

Másdebates