23 feb 2020

Ir a contenido

Les mil Catalunyes: "L'hem construït entre tots, abans, ara i sempre"

Galo Ball

Igualada

Un balcón de Barcelona engalanado con la ’senyera’.

Un balcón de Barcelona engalanado con la ’senyera’. / IOSU DE LA TORRE

Diuen que Catalunya va deixar de ser un cos homogeni pel que fa a població des del dia primer de la seva història. El que cal esbrinar és quin és el dia primer: si quan Lluís el Pietós va treure la morisma de Barcelona i Girona, allà a prop de l'any 800; si va ser quan Guifré el Pilós, el primer successor dels comtes francs, va començar a fer botifarra als monarques que residien a Aquisgrà, o quan el gairebé santificat Jaume Primer va firmar el tractat de Corbeil amb els monarques francs per legitimar oficialment una independència que, de facto, ja estava consumada des dels rebesavis del gran rei. 

No ens posaríem d'acord. La història s'ha de mirar a través d'un prisma de moltes cares, donat que qualsevol fet històric té moltes visions que, normalment, no són totalment objectives i, indefectiblement, estan mediatitzades per la mateixa ideologia personal i política de cadascun.

Però tot el que podíem comentar o explicar en història queda curt davant del trànsit de persones que hi ha hagut entre el país francès, les illes del Mediterrani, l'Espanya peninsular per un costat i el principat per l'altre. Sempre hi ha hagut migracions de fora cap a dins, però també de dins cap a fora (colònies americanes, sobretot). 

Per tant, és molt important pels catalans comprendre que Catalunya s'ha construït entre tots, abans, ara i sempre. És cabdal que aquesta idea la tinguin present molts catalans per poder gravar a les ments de molts compatriotes que a casa nostra hi ha hagut, hi ha i també hi haurà en el futur moltes i diferents maneres de pensar. Si volem continuar essent un país civilitzat, hem d'acceptar idees polítiques i socials que potser discrepen de les que tenen molts catalans i que obeeixen més a sentiments ideals de pertinença que a visions racionals i globals del món actual.

Però amb això no ni ha prou, també hem de ser capaços de compartir decisions socials i polítiques amb aquella gent que molts de nosaltres consideren que no són els nostres, i això només té dos noms: pactar i transigir, encara que no ens agradi.

Entretodos

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Participaciones de loslectores

Másdebates