Quina mena de societat som que no és capaç de preveure una solució per als desnonaments?

Un home s'ha llevat la vida quan l'anaven a desnonar de casa seva llançant-se per la finestra. Ha estat a Cornellà de Llobregat. Podia haver estar a qualsevol altre lloc.

Els desnonaments poden fàcilment dur les persones a situacions de màxima desesperació fins a fer-los prendre decisions fatals com la d'aquest veí de Cornellà.

Quina mena de societat tenim que no és capaç de preveure una solució per als casos de desnonaments de forma personal i individual? Quina mena de persones formem aquesta societat que deixem soles les persones que s'han d'enfrontar a situacions límits? On està el suport i l'ajuda que els devíem entre tots?

Fem de les nostres cases el nostre reducte de pau i on construïm la llar que poc a poc forma part de nosaltres mateixos. Allà dipositem el dia a dia i nit a nit de la nostra existència quan podem descansar després de la jornada de feina o els dies de merescut descans.

Els desnonaments de les llars són desnonaments de parts de vides viscudes. Per a quan alguna mena de llei que de debò forci i compleixi amb el dret a una llar per a tothom i no resti només en les bones intencions?