'Excloent', un terme mal emprat per denominar una terra d'acollida com Catalunya

Els polítics juguen com volen amb els conceptes i les paraules. Algunes vegades ho fan en contra de l'ús habitual que els donem la resta dels mortals i altres fins i tot en contra del mateix sentit comú. I tot això sense que el que diguin resisteixi una mínima crítica.

Un bon exemple és la paraula 'irresponsable' que de vegades fan servir per insultar a un adversari però que no van dubtar en posar a la Constitució referida al cap de l'Estat. I es van quedar tan amples, assegurant fer-li un favor.

Una de les paraules que s'han posat de moda és 'excloent'. S'utilirza molt per acusar-nos als catalans pel nostre desig de deixar el que alguns consideren el Jardí de l'Edèn i nosaltres un abocador indecent fruit de la tirania de Franco i de la corrupció dels seus còmplices. Farien bé de reflexionar abans de parlar, per allò de que "por la boca muere el pez. La paraula 'excloent' significa, segons la Real Acadèmia de la Llengua, que "exclou, deixa fora o rebutja".

Els recordo que hi ha 1,7 milions d'andalusos emigrats als quals la seva terra va 'excloure'; que Galicia 'deixa fora' a milions de gallecs que van haver de marxar; que el 40% dels extremenys són 'rebutjats' per la terra on van néixer. I podríem afegir els més de 150.000 asturians que viuen fora d'Astúries, les comarques d'Aragó que han perdut fins el 50% de la seva població, els milions de castellans emigrats, els 130.000 canaris o els més de 500.000 exiliats per la Guerra Civil.

En canvi, més del 60% de la població catalana és fruit dels fluxos migratoris d'aquest segle. Per tant, jutgin vostès mateixos qui són els excloents.