Contenido de usuario Este contenido ha sido redactado por un usuario de El Periódico y revisado, antes de publicarse, por la redacción de El Periódico.
Qüestió de llengua, qüestió d'igualtat d'oportunitats
Partido de fútbol en un colegio público de Barcelona. / JOAN PUIG
Anna Maria Méndez
Quan l'Oriol va néixer, ens vam proposar de forma explícita que el petit aprengués català i alemany, la llengua del seu pare. No ens vam proposar que aprengués castellà, i no pas perquè no volguéssim que ho fes, sinó perquè sabíem que l'aprendria sense necessitat que féssim un esforç conscient i decidit, com hem de fer amb les altres dues llengües. I no ens vam equivocar pas.
Entretodos
Des que va entrar al sistema educatiu, el castellà és cada vegada més una llengua de producció espontània en ell. Això succeeix malgrat que el català és la llengua vehicular de l'escola. Succeeix perquè al carrer i al pati, és a dir, al nostre entorn, el castellà s'imposa. I l'entorn té en els nens un impacte tant o més fort que el context de la llar. Tant és així que el domini del castellà de l'Oriol supera el de l'alemany que, tot i que l'entén, amb prou feines parla. També ens hem fixat que, quan no coneix algú, per defecte es dirigeix a aquella persona en castellà. O que, independentment de l'idioma que parlem i amb qui parlem, quan intervé algú en castellà, canvia a aquesta llengua de forma automàtica.
Són coses que ningú li ha ensenyat, ni li ha dit, però les ha après. Que hagi après la gran utilitat del castellà com a llengua franca, no ens molesta, al contrari, ens demostra que l'Oriol està adquirint molt bones competències socials i estratègiques, a més de lingüístiques, cosa que celebrem. Paral·lelament intentem descobrir-li altres grans llengües internacionals perquè creiem que li obriran la ment, la porta a noves cultures i, en definitiva, al món, com ens va succeir a nosaltres, els seus pares. El castellà és, com el català, un gran patrimoni cultural que estimem, valorem, i que no volem perdre.
No per això penso tolerar, però, que ningú em digui que el castellà està amenaçat o perseguit a Catalunya perquè no és el cas i perquè la catalanitat se sosté, entre moltes altres coses, en la interculturalitat i el plurilingüisme. Una de les coses de les quals estic més orgullosa és d’haver-li pogut retornar al meu fill el català, la llengua pròpia de Catalunya, que quasi perden la seva besàvia i àvia maternes. I si això ha estat possible és, en gran part, a l’escola. Una escola que ens va oferir l’oportunitat d’aprendre els dos idiomes cooficials a terres catalanes per poder escollir lliurement, i en igualtat d’oportunitats, quina (o quines) llengua emprem en diferents ocasions, persones, contextos i suports, com jo estic fent ara.
Participaciones de loslectores
Rèplica de l'Ajuntament de Barcelona: "La presència de gossos en àrees de joc infantil és una acció incívica"
Ester López Cap de Comunicació. Ajuntament de Barcelona
Másdebates
23 de abril
- Cita con las urnas Encuesta CIS: El PSC ganaría las elecciones en Catalunya y ERC y Junts inician la campaña empatados
- Suceso Multado con 112.000 euros un bar musical de Vilanova i la Geltrú por permitir el consumo de drogas
- Pensionistas Buenas noticias para los jubilados: la paga extra de verano viene con sorpresa
- Todas las claves ¿Qué pasa si Pedro Sánchez dimite como presidente del Gobierno?
- Derechos europeos La tarjeta europea para personas con discapacidad se abre paso en la Eurocámara: será gratuita y dará acceso prioritario
- Por Sergi Mas El pódcast de El Periódico | Cinco series para disfrutar durante este fin de semana
- Al minuto Guerra de Israel y Gaza, en directo hoy: últimas noticias del conflicto en Oriente Próximo
- Sorteos Resultados de la Primitiva del jueves 25 de abril de 2024
- Sorteos Sorteo Bonoloto del jueves 25 de abril de 2024
- Disparo El cantante francés Kendji Girac se hirió en un simulacro de suicidio, según el fiscal