La qüestió és fer mèrits

A Catalunya, el PP ho té cru. Alícia Sánchez Camacho va desaparèixer per la porta del darrera i el partit la va col·locar a Madrid. Va arribar Garcia Albiol com a conqueridor i serà recordat per haver portat al PP de Catalunya al desastre. I no és d’extranyar. Què es podia esperar d’un personatge com ell? Amb tot, i malgrat la seva nefasta gestió, en el seu comiat, encara té el la barra d’invocar l’aplicació del 155 amb més contundència. 

En qualsevol cas és comprensible, perquè desposseït de tots els seus càrrecs, amb la pèrdua econòmica que això comporta, no li queda altre recurs que fer mèrits en espera que el partit el recol·loqui talment com passa en la majoria de casos com el seu. Perquè, fora de servilisme polític, què pot fer? Temps al temps, Enric Millo n’és l’exemple més recent.

I a partir d’ara caldrà veure com es concreta "la utopia serena y posible” del nou cap de files. Tenint en compte la voracitat de C’s, Pablo Casado hauria de prendre nota de la situació perquè, com dic al principi, a Catalunya, el PP ho té cru.