La creixent visibilitat de minories a la televisió

La sèrie d'A3Media 'Veneno', que reprodueix la vida de Cristina 'la Veneno', una de les dones transsexuals més mediàtiques a la història de la televisió espanyola, està sent un èxit d'audiències i crítica. Sembla que tot indica que el camí que segueixen les productores i les emissores és cap a la creixent visibilitat de minories. La realitat, però, és que encara no es reflecteix la realitat de la varietat i la quantitat de minories en situacions marginals.

Sèries com 'Veneno' funcionen perquè el personatge és reconegut i desperta nostàlgia en unes generacions i inspira d'altres. I a 'Euphoria', d'HBO, trobem una línia argumental on la protagonista és una noia transexual fora de l'argumentari clàssic de patiment per no encaixar. Però no veiem encara la crua realitat de la vida d'una persona trans, que sovint es veu obligada a no poder viure la seva realitat obertament pels prejudicis de molts sectors de la societat.

No es mostren les microagressions que pateixen les persones trans ni la dificultat d'accés a operacions caríssimes per poder apropar-se a aquella imatge corporal que desitgen i que ajudaria a moltes persones a gaudir d'una millor salut mental. Tampoc es mostra la manca d'oportunitats laborals per persones que són obertament trans ni les diferents identitats sexuals i ètniques que la comunitat presenta.

Com aquest cas, trobarem milers de comunitats que viuen un dia a dia ple de conflictes socials i que no es veuen reflectides a un dels mitjans de comunicació més estesos i accessibles avui en dia com és la televisió. Si no arribem a un reflex el més proper de la realitat en una captura amb la qual se suposa que ens hem d'identificar, com aconseguirem visibilitzar aquestes comunitats que coexisteixen amb nosaltres però no volem veure?