Quan normalitzem el masclisme i l'assetjament

Sóc dona i tinc 26 anys. Ahir, mentre caminava sola pel carrer, em vaig creuar amb un grup de tres nois joves. Jo anava badallant i aquests personatges van cridar-me tot d’ofenses relacionades amb tot allò que jo podia fer amb la boca oberta. Simplement els vaig ignorar. De fet, li vaig donar tan poca importància que ni ho vaig explicar a ningú. A la tarda em va passar exactament el mateix en creuar-me amb un parell de nois.

Que passés dues vegades en un sol dia va ser el que va provocar que ho comentés amb la meva parella i els meus pares. Em va fer reflexionar.

Com a dona, quan vaig sola pel carrer, m’arriben a dir moltes barbaritats, marranades i, fins i tot, insults si els ignoro. Potser estem parlant de dues o tres vegades a la setmana.

El pitjor de tot és fins a quin punt les dones ho hem arribat a normalitzar i ja no li donem ni importància. Quan era més joveneta, m’enfadava i contestava alguna cosa, però ara ja passo. I precisament això és el que no hem de fer. Aquestes coses no s’han de normalitzar, perquè això no és ni hauria de ser normal.

Qui ensenya a aquests homes que és normal aquest comportament? Qui ensenya a les dones que és normal viure aquestes situacions?