La pandemia ha sacsejat la nostra comarca, primer Igualada, i ara Capellades

Estem desolats. I ens sentim tan vulnerables! La pandèmia originada a la Xina no ha tardat gens en sacsejar de valent la nostra comarca. Primer a Igualada, i ara a tocar de casa, a la residència dels nostres avis de Capellades. El fil que separa esperança i tristor infinita és imperceptible. I amb l'ai al cor ens autoreconeixem dèbils, sotmesos als interessos polítics dels governants d'aquesta Espanya que sempre ens escanya. Cada vespre assistim al recompte angoixant de víctimes i als estira-i-arronses entre dirigents polítics.

M'importa una merda la política si no és bona per salvar una sola vida. Perquè la vida, aquest bé que només preuem en moments extrems, és l'únic sentit de tot plegat. I encara que les campanes no toquin a difunts per no angoixar més la població, com ja van fer el 1918 enmig d'una grip també letal, tinc cada dia el record emocionat per totes les famílies que aquests dies perden éssers estimats i no poden ni acomiadar-los dignament. Pel dol que els manlleva la situació tristíssima.

I també tinc molt present el personal sanitari, que esgota les forces en aquest combat tan desigual, tenint en contra la inoperància d'uns polítics que no espavilen però que, si un dia sortim d'aquest pou, espavilarem a les urnes. Estem desolats, molt tocats i gairebé enfonsats en el desànim, però la foscor d'aquesta nit serà trencada per una nova alba de llum. Molts ànims a tots i a totes!