Ir a contenido

Quan guanyar unes eleccions ja no té importància

Àngel Comas

Salou

Ambiente electoral en el colegio Jesuïtes Sant Gervasi-Infant Jesús.

Ambiente electoral en el colegio Jesuïtes Sant Gervasi-Infant Jesús. / JOAN CORTADELLAS

Ja ha passat el batibull de les composicions de govern als ajuntaments, diputacions i part de les comunitats autònomes i, com no podia ser d'una altra manera, l'espectacle ha estat lamentable en molts llocs.

Entretodos

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

El repartiment del vot cada cop és més atomitzat entre els partits i això fa que, lògicament, cada vegada hi hagi menys majories absolutes d'un sol partit, cosa que per una banda acostuma a ser bo perquè aquestes es converteixen en absolutistes, però, per contra provoca un joc de trons només comprensible per l'ànsia de tenir el poder.

Donat aquest panorama de vot tan dispers, ens trobem en què, cada cop menys, qui guanya unes eleccions és qui mana. És legal? Sí. És legítim? Sí. És ètic? No ho sé. La fi sempre justifica els mitjans? Doncs diria que no, si els principis morals i ètics dels polítics fossin com han de ser.

Però clar, les normes del joc són iguals per a tothom. Artur Mas va haver de veure com en dues ocasions no podia presidir la Generalitat pels pactes dels partits d'esquerres, com també li va passar a Inés Arrimadas en veure que no tenia majoria al parlament -sense fer cap valoració ni de l'un de l'altra respecte a la seva idoneïtat per a manar-.

La qüestió és que resulta que ens estem habituant a què no mana qui guanya unes eleccions, la qual cosa em fa pensar en les escletxes de la democràcia, entesa com l'única forma vàlida de poder governar un país. Però què succeeix quan la voluntat dels votants es veu menystinguda per acords entre partits només pel fet de conservar la poltrona, o senzillament per fer la punyeta als altres per tal que no manin?

Sí que és veritat que, a vegades, aquesta fórmula pot permetre evitar grans desgavells en el cas que manés segons qui, però també pot passar al contrari i, que gràcies a això, hi hagi partits que, com si fossin cavalls de Troia, accedeixen a òrgans democràtics amb ideologies i programes més que dubtosos.

Jo crec que no tot hauria de valer en un sistema democràtic, per molt legal i legítim que pugui ser. Està corrompuda, l'essència de la democràcia doncs? Segur que no. Del que ja no estic tan segur és de la integritat ideològica de molts polítics, però clar, hauríem de començar per preguntar-nos si l'ésser humà és íntegre per naturalesa. Potser no és una de les seves qualitats.

Participaciones de loslectores

Másdebates