"Quan es parla de la mobilitat a Barcelona, ningú se'n recorda de la gent gran"

Fa dies que es fan debats, xerrades diverses i escrits sobre la mobilitat a Barcelona. Es parla de transport públic, de carrils bici... ningú parla de la gent gran. Diuen que els caps de setmana tanquen carrers per que puguem passejar, per arribar als quals hem de fer centenars de metres... Passejar prop de casa suposa anar en fila per la vorera perquè estan plenes de pals i pivots, i cal esquivar jardineres o cadires davant d’un pas de vianants, se suposa que per evitar que els cotxes s’hi enfilin. Crec que l’animadversió que l’Administració té al cotxe comença a tenir un caire malaltís.

Què hem de fer els grans? Hem d’agafar el transport públic, que ningú vol agafar, i que ha suposat un augment de tot tipus d’estris que el jovent utilitza per anar a velocitats increïbles per entre els vianants? Hem hagut de deixar el cotxe, ja vellet, per les restriccions imposades a Barcelona. Amb les nostres pensions hem de comprar un cotxe nou?

L’Administració ens vol a casa, quietets, sense molestar ningú... això sí, pagant religiosament els nostres impostos per poder anar fent carrils bici perquè totes les persones joves i sanes de Barcelona puguin anar de porta a porta sense pagar un duro. Ni tan sols tenim l’opció de sortir d’aquesta ciutat convertida en un cromo per anar a prendre l’aire fora de la ciutat.

S’omplen la boca dient-nos vulnerables, però pels fets, sembla que els vulnerables són el jovent i els rics, als que dediquen tota la seva atenció... i els recursos.