Quan arriba el fatídic dia que t'has de desfer dels teus records

A tothom ens arriba un dia, o més, que has de canviar del lloc on vius. Fins aquí, res a dir. Però no és tan fàcil quan ho has de portar a la pràctica d'una manera real.

Vull dir que: per un costat, segur que vivim pensant que "un dia" ja faràs neteja de tot allò que ja saps que no cal que t'acompanyi més, però quan arriba aquell dia "fatídic" que ho has de fer sí o sí perquè tens un temps limitat, la sensació és molt cruel.

També he llegit el llibre japonès que ajuda a fer-ho. I he decidit les meves preferències. Fins i tot, he procurat que sigui un dia que faci sol! Per mi, millor que no pas la pluja. I res, el dubte el segueixes tenint davant del teu nas! Total, que finalment arranques no saps com, i t'hi poses a executar-ho.

Primer de tot, trobes pols... Molta pols! Després, quan vas traient aquella pols i vas mirant les caixes de coses impossibles (fotos, llibres, objectes, regals, etcètera) i les tornes a veure... no saps què fer. Ho llenço? M'ho quedo una temporada? Ho regalo? Ho venc? Aviso els familiars més propers o amics?

Res d'això funciona! Uns et diuen que tenen tantes coses a casa seva que ni volen venir! Si ho regales a canvi que ho vinguin a buscar, segur que no vindran! De vendre-ho no cal ni que en parlem, i posar-ho a les xarxes, diria que no en faré massa negoci!

Què passarà el final? Us ho explicaré un altre dia.