"Protocols deshumanitzats a les residències: dos mesos sense el caliu de la família"

Se'ns està anant de les mans això de la covid-19. En nom de la pandèmia s’estan redactant protocols deshumanitzats. Parlo de les residències de la gent gran, aquelles que tant van patir la primera onada d’aquest virus. Ara, per protegir-les, s'aïlla els residents de les seves famílies i es deixa que el temps vagi passant. Les famílies hem d’esperar i conformar-nos amb aquell “està bé” mentre veiem el nostre familiar a través d’una videotrucada.

El meu pare és un malalt avançat d'Alzheimer al qual no podem veure des de fa gairebé dos mesos. I no el podem veure per tal de protegir-lo de la covid-19 i evitar contagiar-lo. Doncs bé, el meu pare, s’ha contagiat de covid-19 malgrat tots els protocols que el protegeixen. A la balança de què és bo o no és bo per a ells, no es posa el focus en les seves necessitats emocionals. Es inhumà que una persona la qual no interactua ni reacciona a cap altre estímul que no sigui l’afectiu se l'aïlli sent negatiu o tenint la pauta complerta de vacunació. Mesos sense el caliu de la seva família, sense sortir a passejar, sense sortir a que li doni el sol, empresonat en la malaltia de l’Alzheimer i empresonat en quatre parets. Esperant la mort, sol.

Canviïn els protocols, pensin en les persones, no apartin a les famílies.