Proposta de reforma del Saló de Sant Jordi: "Art i política són de mal maridar"

A la Viquipèdia s'hi llegeix que en temps de la dictadura de Primo de Rivera, Josep Maria Milà i Camp va dur a terme, entre els anys  1925 i 1930, una important remodelació arquitectònica i decorativa de l'antic palau de la Generalitat de Catalunya. L'objectiu d'aquestes obres milionàries, dirigides per l'arquitecte Joan Rubió i Bellver, fou tenir llest l'edifici per a la celebració de l'Exposició Internacional de 1929. Amb aquest motiu, la font del pati dels Tarongers, va ser coronada amb el Sant Jordi, obra de Frederic Galcerà Alabart, i s'hi va construir el popular pont neogòtic -en el qual immancablement s'hi fotografien els turistes- que uneix el palau amb la casa dels Canonges, residència oficial del President de la Generalitat de Catalunya.

Evidentment, les pintures de Torres Garcia que decoraven el Saló de Sant Jordi -políticament innòcues i feliçment recuperades el 1966- van ser substituïdes per les "políticament correctes" d'aquells dies, les quals van ser mestrívolament executades pels excel·lents pintors Galofre Oller, Antoni Utrillo, Laureà Barrau, Vidal Quadras, Mas i Fontdevila, Josep Triadó, Martí Garcés, Josep Mongrell, Carles Vàzquez i Juli Borrell.

I ara, el president de la Generalitat Quim Torra, tot i que es troba implicat en dirimir el guirigall inextricable dels interessos dels partits polítics i el conflicte d'Espanya en relació a Catalunya, ha creat a cuitacorrents una comissió -de la qual el mateix Torra n'és el president d’honor-, per tal de proposar "el Saló de Sant Jordi del segle XXI d’acord amb tot el que està vivint el país els darrers anys".

La notícia no ens ve de nou, ja que és calcada de la que proposà Pasqual Maragall en ser investit president de la Generalitat de Catalunya.

Ara bé, la pregunta del milió és: hi ha algú capaç de decorar-lo com Déu mana? Ja que hom es demana si és possible d'acceptar que el Saló de Sant Jordi pugui acabar sent decorat prescindint de l'art del dibuix, l'anatomia i la perspectiva. Una visita al MACBA -que és el temple de l'art oficial en el qual les arts figuratives pròpies de la cultura europea hi són menystingudes i excloses- ens alliçonarà del perquè de tot plegat. Art i política són de mal maridar...