"Ara els propietaris són els dolents, però quan llogar era una ganga ningú els va fer costat"

Estic sorpresa de la poca racionalitat i l'enorme populisme existent en el tema de l'habitatge. A aquest pas, la gent que té pisos en lloguer (i els fons son una petita minoria, segons els estudis seriosos que pocs s'atreveixen a publicar) els posaran a la venda i no en quedarà ni un.

Ara, els propietaris són els dolents però quan llogar a Barcelona era una ganga absoluta pels inquilins (durant molt temps eren pocs els que llogaven) o quan havien o han (encara n' hi ha molts) de mantenir (el lloguer no arriba per IBI i comunitat) pisos de renda antiga, ningú els va fer costat mai.

Ara, quan Barcelona ha millorat i ha vingut molta gent que sí que lloga, es volen tots els drets però poques obligacions. L' exemple de la Casa Orsola és un reflex. Ara resulta que entre tots hem de mantenir un senyor funcionari ben pagat i sense càrregues familiars en un pis al centre, de molts metres quadrats, etc. I jo pregunto, no és presunta malversació de fons el que s' ha fet al cedir a la pressió de moviments anticapitalistes que el que volen es atacar el seu enemic (la propietat), aquí amb l'excusa d' un desnonament d´algú gens vulnerable?

I es veu que fer soroll fa por als polítics, que sembla que no volen problemes ni feina, i el cert és que construir habitatge, fer normatives de lloguer o per edificar racionals, i no simplement de cara a la galeria, costa molt més temps i sabiduria. També contribueix al desastre 'viure als núvols': en la fantasia de molts pressumptes progressistes (inclosos els 'its' activistes que per cert, qui els finança?) que es pensen que els edificis baixen del cel o es fan per magia. ¡Posem-nos tots a treballar de veritat d'una vegada!