"La proliferació de botellots demostra que som una societat d'infants malcriats que rondinen si no els donen el que volen"

Ja fa un cert temps que tenen llocs botellots per tota la geografia, l’últim més conegut dels quals ha estat el de la UAB divendres 17 de setembre.

Quan la ciutadania s’interroga sobre la forma de reaccionar dels poders públics, sovint veiem pels mitjans de comunicació al·legacions en el sentit que actuacions policials més contundents podrien causar més problemes que resoldre’n. Tampoc observo cap reacció de la classe política, de condemna a aquesta tornada dels bàrbars del segle XXI, ni que es pretengui establir un pla contra aquest fenomen. Segurament es prefereix pagar la factura setmanal de neteja i reposició de mobiliari urbà abans que prendre mesures que no fan guanyar vots.

D’aquesta forma, veiem que es reuneixen uns quants cents o milers de persones, i embruten, miccionen, defequen, roben, violen, amb conseqüències inexistents per al 99,5 % dels participants.

Tot això em porta a diverses preguntes: Quina societat és aquesta que genera humans amb aquesta absoluta falta d’empatia envers el proïsme? Quines forces de l’ordre públic sufraguem amb els nostres impostos, que es declaren vençudes per aquestes plagues humanes? Quina classe política també sufraguem, que mira cap a un altre costat? Quina impunitat perceben els que es dediquen al vandalisme quan observen que si es reuneixen uns quants centenars poden fer tot allò que els ve de gust sense la més mínima conseqüència?

Particularment, crec que es pot fer molt més per evitar aquest fenomen, però hem esdevingut una societat infantilitzada, d’infants malcriats que rondinen si no els donen el que volen de forma immediata, i posar fre a aquesta xacra requereix molt més que lamentacions i apel·lacions al civisme.