"Si per mi fos, prohibiria utilitzar el mòbil al tren"

Cada dia vaig en tren, viatge d’anada i tornada de 40 minuts cada trajecte. I cada dia veig sempre la gent amb el seu mòbil. No fan una altra cosa que mirar el seu dispositiu. Jo aprofito per llegir. A vegades, els vuit seients van plens i les set persones que m’acompanyen, totes, sense excepció, estan mirant el seu telèfon. I penso: Què ha passat? En quin moment va començar aquesta addicció? S’imaginava en algun moment, l’inventor d’aquesta tecnologia, que conquistaria tant de temps als seus usuaris?

També m’hi fixo a l’andana, mentre la gent espera, i aquí també la immensa majoria està mirant el seu mòbil. I no sé..., em fa pena. Pensar que només soc jo qui està llegint al tren i que la resta consumeix xarxes socials, jocs o notícies a les pantalles dels seus mòbils. No ho puc entendre. I el tren és un viatge agradable, que va per fora, on veus el paisatge i el sol. Si encara fos el metro, ho podria arribar a entendre.

No sé què ha passat. I no crec que sigui un símptoma positiu de la nostra societat; més aviat al contrari. A vegades penso que vivim en una distopia; sobretot quan també veig a la gent no només al tren i a l’andana mirant el seu telèfon, sinó també pel carrer, mentre caminen, a les terrasses dels bars, a la consulta del dentista, abans que comenci l’obra de teatre o la pel·lícula...

Quin èxit, senyors que vau idear aquesta tecnologia; heu conquerit la nostra disponibilitat mental. Ja ningú s’avorreix! És molt trist, o a mi em posa molt trist. Em fa la sensació de viure en un malson. Si per mi fos, prohibiria utilitzar el mòbil al tren, com abans, abans que tot això s’imposés amb una normalitat monstruosa. Si us plau, aprofiteu per pensar, per escoltar música (i res més), per llegir, per escriure o per estar avorrits al tren. Podríeu deixar de mirar els vostres telèfons una estona? Estic cansat de viatjar al Mobile Train Congress.